Montse Matas llivina

Montse Matas Llivina
Les dificultats preparen a persones comuns per a vides extraordinàries.

lunes, 14 de diciembre de 2015

De mica en mica s'omple la pica...

Aquesta setmana ens hem dedicat a fer un seguiment de totes les respostes anònimes que sen's han anat enviant sobre l'enquesta que hem anat difundint. I la veritat és que...

ESTEM MOLT I MOLT AGRAÏTS!

Per a la nostra sorpresa, comptem amb la colaboració (fins ara) de 114 persones que han volgut ajudar-nos en aquest estudi i han dedicat uns minutets a respondre l'enquesta! 
Ens sentim molt motivats per seguinr endavant amb el nostre treball, ja que comptem amb un nombre adeqüat d'enquestes respostes, a través de xarxes socials com per exemple Facebook, per poder fer les estadístiques i extreure'n els resultats.
 Hem pogut apreciar que molta gent abans ja havia escoltat la paraula resiliència, que a la majoria de persones, l'enquesta els ha servit per informar-se sobre la resiliència, o bé per fer una petita introspecció, tot i que també hi ha alguna persona que no li ha aportat gran cosa o directament res el fet de respondre a la nostra enquesta.

MOLTISSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!

Ens agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que, fins ara, ens han dedicat una miqueta del seu temps i que fan possible que puguem dur a terme el nostre treball, i també a totes aquelles que ho facin en els pròxims dies.

domingo, 6 de diciembre de 2015

CORRECCIONS

En els darrers dies hem estan fent les correcciones pertinents que l'Eduard ens va indicar,

ENQUESTES

Estem obtenint bastentes respostes i ja falten pocs dies per a fer la recollida de dades.

NOVETATS

Anem posant el blog al dia amb noves informacions i fent nous suggeriments als diversos apartats.

sábado, 5 de diciembre de 2015

Seguiment: Realització de les enquestes

Després de preguntar a amics i coneguts, de forma oral,  si coneixien la paraula resiliència i saben el seu significat ens vam adonar de que molta gent desconeixia aquest terme. En especial aquelles persones que no estudien o que no havien estudiat res relacionat amb la branca d'Educació Social, Treball Social o Psicologia.
Aleshores va ser quan vam plantejar-nos que hi havia un problema: aquesta majoria de persones que no coneixen que és la resiliència com a capacitat, els pot suposar més esforços per desenvolupar-la. 

Per tal de poder conèixer si això també succeeix més enllà de les nostres amistats i persones properes, ens hem plantejat fer una enquesta i difondre-la el màxim possible a través de les xarxes socials per tal de fer-la arribar a un major nombre de persones i confirmar si la nostra afirmació és o no correcta. 

Durant la setmana passada vam elaborar una enquesta, els continguts de la qual eren afirmacions sobre la resiliència que s'havien de contrastar i preguntes tant d'auto reflexió com d'introspecció personal. L'objectiu d'aquest últim tipus de preguntes de l'enquesta és  fer reflexionar a les persones sobre si són resilients i també els pot servir per adonar-se que sense ser-ne conscients, en molts casos han desenvolupat aquesta capacitat interna i innata, la resiliència.
Aquesta setmana ens hem dedicat a difondre-la per diferents xarxes socials, com per exemple facebook. L'hem enviat als nostres contactes via missatge privat; també hem la compartit a diversos grups privats de facebook dels quals en formem part i també al nostre propi mur del facebook. També hem fet servir el correu electrònic com a eina de difusió de la nostra enquesta ja que moltes persones no disposen de facebook i podrien estar interessades en respondre l'enquesta i podrien contribuïr amb l'elaboració del nostre treball.
En resum, la nostra idea de cara a l'enquesta, és que aquesta pugui arribar a un gran nombre de persones que ens la responguin per poder arribar a  aprofundir en l'estudi i fer-lo més ampli i també confirmar si la nostra hipòtesi es confirma o no.

jueves, 12 de noviembre de 2015

"Lo que de verdad importa." Resiliència contra les dificultats.

Tres testimonis expliquen als joves com superar l'adversitat: amb responsabilitat, intel·ligència i capacitat per donar sentit al que es fa. 



EL dia 11 de Novembre de 2010 es va celebrar un congrés molt interessant a Barcelona, anomenat "Lo que de verdad importa." La idea d'aquest títol va néixer fa sis anys de la mà de la María Franco, fundadora de l'empresa social Además Proyectos Solidarios. Se'n han fet altres edicions a: Madrid, Sevilla, València, Zaragoza, Bilbao, A Coruña i Palma de Mallorca. 

Tot i haver agafat aquesta entrada d'una noticia del diari La Vanguardia del 2010, hem trobat molt interessant el seu contingut pel fet de que durant aquest congrés, tres personatges famosos com són Pablo Pineda, Bosco Gutiérrez i William Rodriguez expliquen les seves experiències contra les adversitats i com se'n han ensortit. Per tant, considerem convenient compartir les seves experiències a través d'aquesta entrada. 

En Pablo Pineda és un actor amb síndrome de Down protagonista del film "Yo, también". En aquesta persona hi trobem l'exemple de que a pesar de tenir un handicap com la seva discapacitat, no és motiu per no lluitar pel seus somnis. Té els títols universitaris de mestre i psicopedagog, i rebutja la sobreprotecció a la qual respon amb el seu lema: "Constancia e inconformidad." 

La seva discapacitat l'ha portat a que es dubti de les seves capacitats i del que realment pot aconseguir com a persona, i en ell podem veure un clar exemple de superació i inconformitat. Es tracta d'una persona que lluita per la inclusió social de tots els col·lectius. 

L'arquitecte mexicà Bosco Gutiérrez, a l'edat de 33 anys, quan es trobava en la seva plenitut tant física com mental, va estar segrestat durant nou mesos en un zulo. Aquesta persona va poder sobreviure durant el seu segrest gràcies a la fe. Afirma que: "La fe la tienes en stand by hasta que surge, y entonces es fundamental. Es el punto de inflexión: tienes que escoger entre la desesperanza o la fe". 

Afirma que la desesperació pot ser molt aguda però creu que l'intel·ligència és la rapidesa d'adaptar-se a les circumstancies. Primer es va desesperar, es volia morir, i aleshores va  ser quan va començar a pensar en tota la gent que deixava enrere, i va ser això el que va ajudar-lo a aixecar-se. 

El supervivent de l'atemptat terrorista de les torres bessones a Nova York William Rodriguez  va arribar tard a la feina el mateix dia just abans de que es produís l'atemptat, sent la última persona que va sortir de l'edifici. Això va salvar-li la vida, permetent que pogués ajudar a l'equip de bombers a rescatar a les persones que hi havien atrapades entre les runes.  

Arrel d'aquest incident, la seva vida va canviar radicalment, ja que abans es sentia buit, i a partir del 11 de Setembre de 2001, quan va adonar-se'n de que havia perdut al voltat de 200 amics i companys de feina, va començar-se a replantejar què era el que realment importava en la seva vida. Després d'haver viscut aquesta situació es va fer president de l'associació de víctimes hispanes del terrorisme, la més important dels Estats Units, i actualment continua ocupant aquest càrrec. 

Aquestes tres persones són un exemple clar de superació ja que per la seva història de vida han hagut de fer front a situacions adverses i complicades i han estat capaços de desenvolupar una sèrie d'eines que els han servit per fer front a les dificultats. 


Clickeu aquí per veure l'article original!!