Tres testimonis expliquen als joves com superar l'adversitat: amb responsabilitat, intel·ligència i capacitat per donar sentit al que es fa.
EL dia 11 de Novembre de 2010 es va celebrar un congrés molt interessant a Barcelona, anomenat "Lo que de verdad importa." La idea d'aquest títol va néixer fa sis anys de la mà de la María Franco, fundadora de l'empresa social Además Proyectos Solidarios. Se'n han fet altres edicions a: Madrid, Sevilla, València, Zaragoza, Bilbao, A Coruña i Palma de Mallorca.
Tot i haver agafat aquesta entrada d'una noticia del diari La Vanguardia del 2010, hem trobat molt interessant el seu contingut pel fet de que durant aquest congrés, tres personatges famosos com són Pablo Pineda, Bosco Gutiérrez i William Rodriguez expliquen les seves experiències contra les adversitats i com se'n han ensortit. Per tant, considerem convenient compartir les seves experiències a través d'aquesta entrada.
En Pablo Pineda és un actor amb síndrome de Down protagonista del film "Yo, también". En aquesta persona hi trobem l'exemple de que a pesar de tenir un handicap com la seva discapacitat, no és motiu per no lluitar pel seus somnis. Té els títols universitaris de mestre i psicopedagog, i rebutja la sobreprotecció a la qual respon amb el seu lema: "Constancia e inconformidad."
La seva discapacitat l'ha portat a que es dubti de les seves capacitats i del que realment pot aconseguir com a persona, i en ell podem veure un clar exemple de superació i inconformitat. Es tracta d'una persona que lluita per la inclusió social de tots els col·lectius.
L'arquitecte mexicà Bosco Gutiérrez, a l'edat de 33 anys, quan es trobava en la seva plenitut tant física com mental, va estar segrestat durant nou mesos en un zulo. Aquesta persona va poder sobreviure durant el seu segrest gràcies a la fe. Afirma que: "La fe la tienes en stand by hasta que surge, y entonces es fundamental. Es el punto de inflexión: tienes que escoger entre la desesperanza o la fe".
Afirma que la desesperació pot ser molt aguda però creu que l'intel·ligència és la rapidesa d'adaptar-se a les circumstancies. Primer es va desesperar, es volia morir, i aleshores va ser quan va començar a pensar en tota la gent que deixava enrere, i va ser això el que va ajudar-lo a aixecar-se.
El supervivent de l'atemptat terrorista de les torres bessones a Nova York William Rodriguez va arribar tard a la feina el mateix dia just abans de que es produís l'atemptat, sent la última persona que va sortir de l'edifici. Això va salvar-li la vida, permetent que pogués ajudar a l'equip de bombers a rescatar a les persones que hi havien atrapades entre les runes.
Arrel d'aquest incident, la seva vida va canviar radicalment, ja que abans es sentia buit, i a partir del 11 de Setembre de 2001, quan va adonar-se'n de que havia perdut al voltat de 200 amics i companys de feina, va començar-se a replantejar què era el que realment importava en la seva vida. Després d'haver viscut aquesta situació es va fer president de l'associació de víctimes hispanes del terrorisme, la més important dels Estats Units, i actualment continua ocupant aquest càrrec.
Aquestes tres persones són un exemple clar de superació ja que per la seva història de vida han hagut de fer front a situacions adverses i complicades i han estat capaços de desenvolupar una sèrie d'eines que els han servit per fer front a les dificultats.
Clickeu aquí per veure l'article original!!
